Els bars i restaurants més rellevants del 2025 a Catalunya
SOURCE:El Pais|BY:Mar Rocabert Maltas
La cuina catalana recupera posicions mentre la passió pel menjar italià i l’asiàtic segueix a l’alça i es multipliquen les cafeteries d’especialitat
Un any més, Catalunya ha destacat per la seva bona gastronomia, amb nous restaurants, premis als seus cuiners i més estrellats a la constel·lació Michelin, que, malgrat tot, segueix sent la guia que tenen més en compte els professionals del sector. Han obert restaurants amb propostes internacionals, amb cuina italiana i asiàtica al capdavant, però cal destacar que el gir cap a la tradició s’ha notat, i molt, amb el rescat de bars i bodegues antigues i l’obertura d’establiments de cuina catalana, especialment a Barcelona. Tot seguit, un repàs al més rellevant de l’any, on també hi ha alguns dels millors nous restaurants.
Després de temps immersos en amarar-nos de tot allò de fora, atrets per noves tècniques culinàries, aliments llunyans, elaboracions exòtiques i fins i tot utensilis d’altres països, sembla que hi ha un cert replegament cap a la tradició en la restauració, on totes les tendències s’absorbeixen amb frenesia. L’últim any, són molts els nous projectes que s’han encarregat d’enaltir els guisats tradicionals, com el capipota i el fricandó; les tapes més clàssiques (gildes, croquetes i bombes arreu); i els locals amb personalitat oriünda, fins i tot amb un punt vintage, com la manera més contemporània de gaudir d’un àpat fora de casa, on cada vegada es cuina menys, com demostra la multiplicació dels plats preparats als supermercats, la gran tendència portes endins.
A Barcelona, ha destacat el Bar Canyí, obert pels cuiners de Slow&Low a finals del 2024, com un bareto modern, informal i amb bona teca; o Casa Fiero, el nou projecte dels fundadors de Maleducat, on tastar uns fideus a la cassola i altres plats de xup-xup. A més, el Bar Bocata, que fa bandera de la truita de patates, els macarrons i els guisats amb productes locals, lloc de moda de joventut i influenciadors -que fa pocs dies va rebre la visita de Rosalia-, ha anunciat que obriran a principis d’any el segon local, amb la mateixa intenció que la gent jove es decanti per la cultura culinària pròpia.
Aquest any també ha estat marcat pel rescat de bodegues i bars de tota la vida, com el Bar Bodega Gol amb el cuiner Roger Sole als fogons; la Bodega Manolo al barri de Gràcia, salvada de la jubilació dels seus amos; la Bodega Nulles a la Sagrada Família, reoberta pels propietaris del Quimet de Gràcia, o el Bar Casi, també en aquest barri barceloní, que dos germans, Esteve i Martí Cañas, de 20 i 21 anys, han decidit que no es pot perdre.
Més llocs emblemàtics, i de cuina local, han tingut la fortuna de reviure aquest 2025, com és el cas de la Font del Gat, un espai popular de Montjuïc que torna a ser una terrassa preciosa per menjar a l’aire lliure; el bar Mundial del Born, on cruspir-se peix i marisc a preus raonables; el Sagarra del Raval, un clàssic del barri que ha recuperat tot el carisme dels anys setanta. Totes aquestes estrenes tenen la firma del Grup Confiteria, que s’ha especialitzat en mantenir l’esperit de la ciutat a través dels bars i restaurants que han marcat la seva història. Ja no busquen locals, els truquen perquè vagin al rescat dels que tanquen.
Una trucada d’auxili també va rebre Rafa Serra, propietari de l’agència de viatges Temps d’Oci i que ja va salvar la històrica llibreria Quera del tancament afegint-hi un restaurant per sostenir els comptes. En aquest cas venia de la Llibreria Sant Jordi, al carrer Ferran, que també temia pel tancament. La fórmula d’emparar-la ha estat altra vegada un projecte de restauració, que va obrir portes fa unes setmanes, a mans dels responsables de la Bodega La Palma, que també porten el restaurant Bellafila, on li donen una volta a la cuina catalana.
El mateix fan a d’altres establiments de la ciutat, com a Franca, que afegeix un punt de sofisticació a receptes que no perden l’essència de la pròpia cultura gastronòmica, li diuen cuina catalana inventada. També és més elaborada la de Fonda Balmes, que ret homenatge al desaparegut Fermí Puig, gran defensor de la cuina catalana. A més, aquest any ha arrencat Finorri, un menjador refinat amb receptes tradicionals al barri Gòtic i també ha obert Melós, el nou local del cuiner Miquel Pardo, que fa vuit anys que és a la ciutat amb Cruix.
Més enllà de Barcelona, també han destacat restaurants que fan gala del receptari tradicional, amb més o menys modernització, com poden ser La Cort del Mos, a Palamós, amb dos cuiners al capdavant que han estat nomenats els millors de l’any al Gastronomic Forum Barcelona; Fontané, el nou projecte dels germans Roca a l’hotel Esperit Roca, que mira cap al futur amb els plats del passat, com també passa al bar de platets i vins anomenat VII, a Girona; o el restaurant AlKostat del Mar, la versió marinera de Jordi Vilà a Begur, que obre només en temporada de calor.
Atenció a les noves xarcuteries
D’aquesta tendència als orígens, contextualitzats amb tècniques i sabors contemporanis, també cal destacar noves obertures que tenen molt a veure amb la xarcuteria. A Ultrapaninos Marín converteixen l’entrepà en una exquisidesa amb pans i embotits d’elaboració pròpia. El mateix passa al flamant Pamb, del cuiner mediàtic Marc Ribas, un lloc on menjar entrepans a la catalana, amb embotits casolans i fins i tot guisats; o a Provisions Gresca, la nova botiga de Rafa Peña on ven la majoria de productes i elaboracions que utilitza en el seu aclamat restaurant Gresca.
Aquesta recuperació del que és propi no vol dir que baixi la passió per menjar coses d’altres països. La cuina italiana i l’asiàtica encara són molt presents a Barcelona amb noves propostes. D’Itàlia s’ha intensificat el furor per la focaccia, amb la Focacceria Balmes o Panninaro, però també destaca l’arribada de restaurants més especialitzats per regions, com el toscà Osteria Borbotta, dels mateixos amos que Bronzo, on se centren en receptes sicilianes. A més, Algrano Bistro, amb les seves pastes artesanes, ha obert un segon local al carrer Casp, mentre que Numero 10 farà les delícies dels fans de Maradona i el grup Big Mamma ha aterrat a la ciutat amb dues propostes, Gloria Osteria i Circolo Popolare.
De la inabastable Àsia també hi ha novetats. La moda de la barbacoa coreana ha portat nous locals com Gyojasang Korean Kitchen & Bar (Mallorca, 182) i la persistència del ramen ha propiciat que la cadena familiar Ippudo obri el seu primer local a Espanya a Barcelona, al carrer Diputació. El kebab també es porta, amb propostes més netes i de qualitat com les de Bien Kebab o Kevabrö. Però aquest any toca parlar del model de restaurant omakase. Després d’una reforma, Fukamura ha reobert amb una barra per a set comensals on el xef decideix què serveix. Semblant és a Jara, amb dos germans xilens al darrere, que donen al seu sushi un toc més internacional. Qui també ha anunciat canvis és Uribou, que sembla que reduirà molt més la seva proposta en un nou local. Es porta el que és petit.
En canvi, dos restaurants modestos de mides i consolidats han decidit ampliar els menjadors. Es tracta de Bisavis, que s’ha traslladat al carrer Bruc i de Direkte, que ha deixat el petit local del Mercat de la Boqueria per ampliar la barra i la capacitat al carrer París. Com demostra el llibre Una òpera gastronòmica (Ara), escrit per Marc Casanovas, sobre la vida del restaurador Ramon Cabau, el mercat més emblemàtic de la ciutat s’ha convertit en una reserva de turistes. Sembla que qui l’està substituint com a mercat al centre és el de Santa Caterina. Allà ha obert recentment Super, dels germans Colombo, i és l’aposta del següent restaurant dels germans Torres amb Pantea Group, amb el seu local més assequible, que obrirà a principis del 2026. Parada Torres arribarà després de l’èxit d’Eldelmar, un dels nous restaurants del reformat Port Olímpic, amb un Balcó Gastronòmic que reuneix també els nous Nuara, Kresala, Tribut, Superlocal o El Cangrejo Loco.
A l’univers estrellat, que té molta importància a Catalunya, l’última gala va deixar sis noves estrelles. Enigma, d’Albert Adrià, va aconseguir la segona (un reconeixement molt esperat dins del sector), mentre que MontBar i Aleia també. Fora de Barcelona, a La Boscana, situat a Bellvís (Lleida), també van celebrar les dues estrelles. Es van estrenar amb una estrella Kamikaze i Scapar. Catalunya continua sent la comunitat amb més distincions de la guia Michelin a Espanya, i es confirma que la generació d’elBulli encara dona guerra. De fet, Disfrutar s’ha sumat a El Celler de Can Roca com a restaurant que té un any de llista d’espera, després de posicionar-se el 2024 com el millor del món a la llista The World’s Best 50 Restaurants.
Per acabar aquest retrat anual de bars i restaurants cal parlar de les cafeteries d’especialitat, que realment estan canviant el panorama cafeter. Si anteriorment parlàvem de la invasió del brunch, ara toca fer-ho d’aquest tipus de cafeteries, amb cafè d’origen acabat de torrar, on també ofereixen entrepans i brioixeria en un ambient modern i ple d’estrangers, ja siguin expats o turistes. L’últim any han obert la cafeteria Jaç, a l’avinguda Diagonal; Sip Coffee Roasters, a Pintor Fortuny; o Origo Bakery, que també té fleca, a la Ronda Sant Pau. D’altra banda, Hidden Coffee ha obert una cafeteria al local de la clàssica Granja Vendrell del carrer Girona. En qüestió de cafè, el de qualitat va guanyant terreny.
