De gener a març (amb Sant Jordi a l’horitzó) són mesos molt intensos al sector editorial. Aquest any veurem nous títols d’alguns escriptors consolidats i noms nous en ficció, així com assaig de temes d’actualitat. També els resultats dels molts premis a obra inèdita, des del premi Anagrama i el Documenta fins als que es concediran la Nit de les Lletres Catalanes, que agafa el relleu de la Nit de Santa Llúcia. Aquests són alguns dels títols que trobareu els pròxims mesos a les llibreries.

Amor, animals o apocalipsi

Un dels projectes narratius de més envergadura dels últims temps és el cicle L’atzar i les ombres (Comanegra), de Julià de Jòdar, que publicarà el cinquè volum aquest hivern. Les nits en blanc narra la vida sentimental de Gabriel Caballero entre principis dels vuitanta i principis dels 2000: un melodrama romàntic a la Barcelona postmoderna. Màrius Serra publica una novel·la sobre una cadena d’atzars, accidents i traïcions, El mal entès (Proa). I torna una de les escriptores més venudes i premiades darrerament, Eva Baltasar, que publica Peixos, una història d’amor i pe­rill protagonitzada per la Victòria, una escriptora plena de fetitxes (Club Editor). També Joan Esculies fa servir una metàfora animal a La gata (Edicions de 1984), una novel·la sobre una gata que ha de lluitar per sobreviure a la ciutat.

A Males Herbes, dos relats sobre el futur: després de guanyar el premi Llibreter, Jordi Masó torna al conte amb J_o això ja no ho veuré_, set relats especulatius. I la poeta Anna Pantinat publica la novel·la Sumer és aquí, sobre la Terra destruïda per un diluvi. De fet, també des de l’assaig s’abordarà la idea de col·lapse a Imaginar el final, d’Eudald Espluga (Raig Verd).

Veurem també nous títols d’autores de Carla Gracia (Univers), David Cirici (La Campana), Antoni Pladevall (Proa), Montse Virgili (La Magrana), Joanjo Garcia (L’Agulla Daurada) o Ricard Ruiz Garzón (La Campana). La col·lecció Crims.cat celebra els seus 100 llibres amb Barcelona, trilogia policíaca, de Rafael Tasis, per primera vegada en un sol volum. I Julià Guillamon torna per partida doble, amb el recull de contes Rascaparets (Galaxia Gutenberg) i un assaig sobre Nonell, Vallmitjana i els gitanos (Edicions de 1984). Entre els debuts, l’editorial Cap de brot publica la primera novel·la d’Etna Miró, una peripècia barcelonina protagonitzada per Amèlia de les Camèlies.

Pel que fa a traduccions, La Segona Perifèria engega el curs amb La pell, una novel·la de Curzio Malaparte sobre la Nàpols de 1943, acabada d’alliberar. La mateixa editorial publicarà Toni Mor­rison o Jim Thompson. Periscopi publicarà Entre amics, de Hal Ebott, millor llibre de l’any per a The New Yorker i The Economist, i nous títols de Jeanette Winterson o Eider Rodríguez. A Minúscula hi podreu trobar Alice McDermott, a Navona un nou thriller de Rebecca Makkai, a Empúries, Murakami i a La Magrana una de les primeres novel·les de la premi Nobel Han Kang. A Angle Editorial, llibres nous de Maria Stepànova i Julian Barnes; a L’Altra, Claudia Durastani, Eduard Louis o Kae Tempest; a Duna Llibres, Carl Sagan; i a Les Hores, Míriam Toews. Tindrem Iris Murdoch per partida doble, la ficció a Edicions de 1984 i els assajos a Edicions 62. També es publiquen dues traduccions de John Steinbeck, a Adesiara i L’Agulla Daurada. Raig Verd publica la novel·la més coneguda d’un autor insígnia al seu catàleg, Ngũgĩ wa Thiong’o, i la Casa dels Clàssics afegeix al seu cànon de clàssics traduïts al català El quadre de Dorian Gray, d’Oscar Wilde. Cal Carré recupera un nou títol de Willa Cather, La meva Antònia.

Centenaris i recuperacions

L’any 2026 es commemora el centenari de la mort d’Antoni Gaudí, que veurem també a les llibreries. L’historiador de l’art Salva Rubio i el dibuixant Agustín Comotto publiquen l’assaig gràfic Gaudí. La Sagrada Família i l’èxtasi (Comanegra), i La Campana recupera la biografia de Gijs van Hensbergen. El 2026 també es commemora Blai Bonet: trobarem la biografia literària a Eumo de la mà de Carles Rebassa; la recuperació de la novel·la Haceldama a Club Editor, i tres títols de poesia a Edicions de 1984. Més efemèrides: En motiu dels 120 anys de la primera publicació de Josafat, de Prudenci Bertrana, Ela Geminada en publica una nova versió a cura de Xavier Pla i amb textos d’Adrià Pujol, Clàudia Rius i Núria Bendicho. També se celebren els 130 anys del naixement de Verlaine, que LaBreu recupera amb Homes i Saviesa. I després de la commemoració dels 50 anys de la mort de Pier Paolo Pasoloni, en continuarem trobant noves traduccions, aquesta vegada del teatre de la mà de Prometeu Edicions i Lleonard Muntaner.

Aquests mesos també veurem algunes recuperacions interessants: Barcino afegeix L’Hereu Noradell, de Carles Bosch de la Trinxeria, escriptor nordcatalà de la segona meitat del segle XIX, a la seva col·lecció Imprescindibles: una obra que parla d’una família empordanesa atrapada entre l’orgull rural, la política i la decadència, amb la fil·loxera com a teló de fons, que coincidirà a llibreries amb la biografia de l’escriptor que publica Joan de Déu Domènech a l’Avenç. A Adesiara trobareu La vida i la mort d’en Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pagès, una de les figures destacades de la cultura i la política catalanes de la primera meitat del segle XX. I dos clàssics contemporanis: Edicions de 1984 publica Summa kaòtica, de Ventura Ametller; LaBreu publica una novel·la LGTBI+ de culte, El joc del mentider, de Lluís Maria Todó. En l’àmbit de l’assaig històric contemporani, L’Avenç recupera la Trilogia de la Guerra, de Maria Campillo, que clourà el 2027 amb Quan plovien bombes. Barcelona (1936-1939). I l’editorial Vibop recupera de la mà de la poeta Maria Sevilla els textos que Josep Palau i Fabre va dedicar a Jacint Verdaguer, alguns dels quals inèdits.

L’actualitat en l’assaig i diverses memòries

Aquests mesos també veurem temes d’actualitat convertits en assaig. En l’àmbit de l’art, Albert Velasco recull el cas de les pintures de Sixena (Pòrtic) i Joan M. Minguet qüestiona la submissió al poder del sector cultural (Raig Verd). També es podrà llegir sobre el creixent culte al cos (Jordi Pàmies, Arcàdia) i, des d’un prisma més mediàtic, casos de violència masclista narrats en primera persona per Gisèle Pelicot i Mar Bermúdez (Ara Llibres) o una defensa del català d’Òscar Andreu (Univers). Podrem llegir un assaig històric sobre la bomba del Liceu (Èric Lluent, Ara Llibres) o sobre les milicianes que van passar per Catalunya durant la Guerra Civil (Dolors Marín, Angle). Pel que fa a traduccions: un assaig sobre Virginia Woolf d’Ali Smith (Raig Verd) o de Ter­ry Eagleton sobre l’esperança (Tigre de Paper).

En l’àmbit de les memòries o els relats testimonials, Pol Guasch publica Relíquia (Anagrama), que parteix del dol per la mort del pare i recorre a les notes de comiat d’escriptors que també es van suïcidar. També des de la primera persona, Natza Farré dissecciona la seva experiència com a germana d’un drogoaddicte a L’última vegada que et dic adeu (Angle Editorial), Sílvia Soler narra el seu àlbum familiar (Univers) i Neus Canyelles publica un llibre autobiogràfic sobre personatges inadaptats en sales d’espera (Empúries). Alicia Kopf torna amb Memòria d’Eco, una aproximació especulativa a la idea de memòria inspirada en Woolf i Lispector. Serà important també la publicació per primera vegada unificada dels quatre volums dietarístics de Marià Manent (Edicions 62), en edició d’Arnau Vives.

Dolors Miquel publica El pit adormit, a mig camí de les memòries, la reflexió poètica o filosòfica i l’assaig, que parteix de la reflexió sobre el càncer de pit (Edicions 62) i també es recupera El Musot a Documents Documenta. En l’àmbit de la poesia, llegirem també Paul Élouard (Angle), Lluís Solà (Edicions de 1984), Anne Sexton (Godall) i nous llibres de Míriam Cano (LaBreu), Laura G. Ortensi (Godall) o Rosa Font Massot (Proa). I més recuperacions de clàssics catalans: l’obra poètica en vers i prosa de J. V. Foix, en dos volums curats per Jordi Cornudella i la de Clementina Arderiu a càrrec de Sam Abrams (Edicions 62).